dimarts, 30 de juny del 2015

MEDUSA IMMORTAL/ MEDUSA TURRITOPSIS


Nom científic: Turritopsis nutricula.
 
Característiques: A penes és visible, tant diminuta que és (4- 5mm de diàmetre). El seu estómac és la part que es distingeix més ja que és de color vermell viu. Els exemplars joves tenen vuit tentacles en total, mentre que els adults de 80 a 90.
 
Hàbitat: És originària dels mars del Carib però s’ha estès per tot el món.
 
Alimentació: Desconeguda.
 
Curiositats: Aquesta medusa és molt especial; és IMMORTAL!!! A diferència de tots els altres éssers vius, la medusa turritopsis és capaç de rejovenir després d’arribar a l’edat adulta i tornar a la seva forma juvenil. Pot repetir el seu cicle vital una, dues, tres, quatre, i fins a un nombre de vegades que, segons els científics, és infinit. Malgrat aquesta habilitat, aquesta medusa acostuma a ser cruspida pel plàcton i altres animals, o també pot patir una malaltia.
 
Perillositat: Desconeguda.

BOTÓ BLAU/ PORPITA PORPITA


Nom científic: Porpita porpita.
 
Característiques: Aquesta medusa té un disc que mesura entre 1 i 5cm de diàmetre i és de color marró o blau. Els seus tentaclets varien del blau intens al verd brillant.
 
Hàbitat: És molt comuna a les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic, Índic i Atlàntic.
 
Alimentació: S’alimenta principalment de petits peixos, d’ous d’altres animals i de zooplàcton.
 
Curiositats: Degut al seu tamany, és presa fàcil de varis depredadors.
 
Perillositat: Baixa. Als humans no ens afecta la seva picadura, però ocasionalment pot causar una lleu irritació.

MEDUSA INVERTIDA


Nom científic: Cassiopea xamachana.
 
Característiques: Mesura de 30 a 35cm d’ombrel·la i és de color verd o marró. A diferència d’altres meduses, la medusa invertida viu al fons marí amb els tentacles cap a dalt ja que, com les plantes, necessita fer  la fotosíntesis per rebre oxigen i nutrients. Quan aquesta medusa es desplaça   –rarament ho fa-, es mou d’una manera similar a les altres meduses, encara que també pot nedar amb els tentacles cap a dalt.
 
Hàbitat: Viu en manglars, en llacunes poc profundes i en les aigües tropicals de l’oceà Índic i del Carib.
 
Alimentació: S’alimenta de zooplàcton i dels nutrients que aconsegueix en fer la fotosíntesi.
 
Curiositats: Alguns crancs poden transportar aquestes meduses adherides al dors, establint una relació d’ajuda mútua entre tots dos.
   
Perillositat: Desconeguda. Rares vegades els humans entren en contacte amb aquesta medusa. El seu verí és molest però de cap de les maneres és perillós per a l’home.

MEDUSA GEGANT DEL JAPÓ/ MEDUSA DE NOMURA


Nom científic: Nemopilema nomurai.
 
Característiques: Són les criatures més grans i pesades de la seva classe, podent mesurar 2m i pesar 220kg. S’han estudiat poques coses sobre aquesta espècie de medusa.
 
Hàbitat: Viu als mars del Japó, la Xina i Korea.
 
Alimentació: Menja zooplàcton.
 
Curiositats: Aquesta medusa s’està tornant un malson per als pescadors i bussejadors de la zona, ja que trenca les xarxes per pescar i provoca la mort de milers de peixos amb el verí dels seus tentacles. Per raons que fins ara segueixen sent un misteri, el nombre de meduses de Nomura ha augmentat considerablement en els últims temps. 
 
Perillositat: Molt alta.

MEDUSA CABELLERA/ CRINERA DE LLEÓ


Nom científic: Cyanea capillata.
 
Característiques: La medusa cabellera de lleó és la més grossa de totes les meduses.  L’exemplar més llarg que s’ha trobat mesurava 2,3m d’ombrel·la i 36,5m de longitud. El van veure encallat a les costes de Massachusetts (EUA), el 1870 i afirmen que superava inclòs a una balena blava!!!, (ho he trobat a Viquipèdia i no m’ho acabo de creure...). Els seus tentacles són de molts colors: vermellosos, púrpures, de color foc i de color llum.
 
Hàbitat: Viu mar endins, en les profunditats de la zona abissal i normalment es troba en les aigües àrtiques, tot i que també viu als oceans Atlàntic i Pacífic.
 
Alimentació: Menja zooplàcton però també pot alimentar-se de peixos petits i de meduses comunes.
 
Curiositats: A vegades, criatures com els camarons viuen dins de la seva melena, que els ofereix hàbitat i seguretat.
 
Perillositat: Molt alta.

VESPA DE MAR/ FIBLADORA DE MAR/ CUBOMEDUSA/ MEDUSA DE CAIXA


Nom científic: Chironex fleckeri.

Característiques: La seva ombrel·la és gairebé quadrada, translúcida i de color blau i verd (això fa que sigui molt difícil de veure-la de dia, però de nit no, ja que brilla en la foscor). D’aquesta en surten 60 tentacles d’uns 80cm de llargada.

Hàbitat: És nativa del nord d’Austràlia i habita principalment allà.

Alimentació: Menja petits peixos i zooplàcton.

Curiositats: És l’animal més verinós de tot el món!!!!! Pot matar 60 humans adults en 3 minuts!! Aquesta espècie de medusa es torna més mortífera amb l’edat; les joves, només tenen verí al 5% de les seves cèl·lules urticants, mentre que les adultes en tenen al 50%.

Perillositat: ALTÍSSIMA!

CARAVEL·LA PORTUGUESA/ FRAGATA PORTUGUESA/ BOTELLA BLAVA


Nom científic: Physalia physalis.
 
Característiques: A més de la vela gelatinosa que li permet traslladar-se d’un lloc a un altre, la botella blava té nombrosos tentacles que poden assolir els 30 metres de llargada (encara que normalment no superen els 10-20m).
 
Hàbitat: És molt comuna a la mar oberta en totes les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic. Recentment, també se l’ha trobada a la Mediterrània.
 
Alimentació: S’alimenta de petits crustacis i larves de peixos.
 
Curiositats: El nom de "Caravel·la portuguesa" prové del seu nom portuguès (Caravela portuguesa), i es diu així per la part del cos aèria semblant a la vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII.
 
Perillositat: Molt alta.

BORM RADIAT


Nom científic: Chrysaora hysoscella.

Característiques: Presenta una ombrel·la aplanada d’entre 1 i 30cm de diàmetre. És d’un color blanc groguenc amb 16 característiques bandes de color marronós. Els exemplars joves es poden confondre fàcilment amb la medusa luminiscent (pelagia noctiluca).

Hàbitat: Es troba des de les costes noruegues fins a les de l’oest d’Àfrica, inclòs el Mediterrani (on és rar veure-la).

Alimentació: Menja petits crustacis i zooplàcton.

Curiositats: Provoca una picadura dolorosa, semblant a una cremada.

Perillositat: Molt alta.

MEDUSA CRISTALL

Nom científic: Aequorea forskalea.

Característiques: La seva ombrel·la transparent pot arribar a mesurar de 8 a 17cm de diàmetre. Als extrems de la seva ombrel·la creixen nombrosos tentacles fins i llargs.

Hàbitat: És una medusa pelàgica. Viu tant en l’oceà Atlàntic com en l’Índic, el Pacífic i el Mediterrani.

Alimentació: Menja petits organismes amb noms ben estranys.

Curiositats: No és habitual trobar-la bussejant. Més aviat la veure'm avarada a la costa.

Perillositat: Nul·la. No és urticant per a l’home.

BARQUETA DE SANT PERE

Nom científic: Velella velella.

Característiques: Tot i la seva aparença no és una medusa sinó una colònia de pòlips especialitzats. El seu color varia de blau clar a blau fosc. Es desplaça gràcies al vent, amb la vela que té sobre el disc. És una medusa molt petita i fa tan sols uns 3 cm.

Hàbitat: Viu en solitari, a la superfície dels mars temperats i tropicals, però també pot formar grups.

Alimentació: Menja zooplàcton.

Curiositats: La vela que té a la part superior té un angle de 40º a 45º respecte el seu eix vertical.

Perillositat: Molt baixa. Tot i que és urticant, no afecta l’home.

AURELIA/ MEDUSA LLUNA/ MEDUSA COMÚ


Nom científic: Aurelia aurita.
Característiques: Té el cos circular en forma de copa. Al centre de l’ombrel·la hi té quatre rodones característiques de l’espècie. És pràcticament transparent.
Hàbitat: Es troba tant en alta mar com prop de la costa, solitària o en grups, principalment des d'abril a octubre. És una de les meduses més abundants i la trobem en aigües de tot el món excepte en les fredes dels pols.
Alimentació: S’alimenten de plàcton i altres petits invertebrats com els crustacis.
Curiositats: A l’Àsia, particularment a Xina i Indonèsia, s'utilitza per a consum humà. La manera més habitual de menjar-la és després d'haver-la bullit i macerat amb oli de sèsam.
Perillositat: Molt baixa.

BORM BLAU


Nom científic: Rhizostoma pulmo.

Característiques: És la medusa més grossa del Mediterrani, amb una ombrel·la que pot atènyer fins a 90cm de diàmetre. Té el cos translúcid i gelatinós i té vuit tentacles sota l’ombrel·la que li donen el nom.

Hàbitat: Viu en aigües obertes i en diferents profunditats però també se la pot trobar encallada a les platges. La trobem des del nord d’Europa fins al mar Mediterrani, on és molt comuna.

Alimentació: Menja petits animals que queden atrapats als seus tentacles.

Curiositats: Representa una plaga important al Mediterrani i és una de les principals causes de picades de medusa a les platges. Aquesta medusa allibera un substància mucosa urticant.

Perillositat: Baixa.

MEDUSA OU FERRAT/ BORM GROC

 
Nom científic: Cotylorhiza Tuberculata.

Característiques: Pot fer fins a 25cm de llargària. És molt fàcil identificar-la perquè té una protuberància de color marró fosc al centre de l’ombrel·la que li dóna el nom.

Hàbitat: Pot viure tant en aigües poc profundes com en aigües molt profundes. És freqüent en tota la Mediterrània, sobretot en les costes andaluses. El seu desplaçament és provocat pels corrents encara que tenen una bona capacitat de desplaçament propi. En els últims anys la densitat d’aquestes meduses ha augmentat considerablement.

Alimentació: Menja microplàcton i zooplàcton.

Curiositats: Sovint l’acompanyen peixos juvenils. És una de les meduses europees més acolorides.

Perillositat: Baixa.


ACÀLEF/ MEDUSA LUMINISCENT

Nom científic: Pelagia noctiluca.

Característiques: Aquesta medusa forma de bolet, és transparent i rosada amb taques grogues. La seva ombrel·la  pot arribar a fer 10cm i tota ella, uns 60cm.

Hàbitat: La seva distribució és atlàntica i mediterrània. Pot formar eixams que arriben a la línia de costa.
Alimentació: S’alimenten de zooplàcton, de diverses larves i petits peixos.

Curiositats: Aquesta medusa produeix llum quan entra en contacte  amb vaixells i amb les onades. D’aquí ve el seu nom, ja que en grec “pelagia” significa “del mar”, “nocti” vol dir “nit” i “luca”, “llum”.

Perillositat: Alta. Pot impedir el bany a causa de la naturalesa extremadament urticant dels seus tentacles.
Resultat d'imatges de pelagia noctiluca